La conferència tractarà sobre el vocabulari tèxtil contingut en la documentació alto-medieval conservada en territori català (objecte de la tesi doctoral).
L'estudi parteix d'una base filològica (semasiològica), ja que s'intenta esbrinar l'etimologia, l'origen i el significat de cada peça (recollint-ne les variants gràfiques). Tanmateix, s'endinsa també en la vida quotidiana de l'època, tot resseguint els costums, tant socials com domèstics, relacionats amb els draps i els vestits. El corpus s'ha dividit en tres grups: els draps i els vestits eclesiàstics, els draps i els vestits laics o seculars, i els materials.
Metodològicament, malgrat tot, convé establir una subclassificació interna, per tal d'aclarir els conceptes. Així, dins del primer grup, distingim entre vestidures i draps (parament d'altar i ornamentació de parets i terres); en el segon, entre
indumentària (peces superiors, peces inferiors i accessoris) i draps domèstics (parament de llit, parament de taula i ornamentació de parets i terres); mentre que, en el tercer grup, s'estableix una divisió bàsica entre teixits de procedència vegetal i teixits de procedència animal, que al seu torn conté diverses subdivisions que ajuden a afinar les definicions (tipus de seda, tipus de pells, etc.). Cadascun dels mots va acompanyat d'una gran nombre d'exemples comentats extrets de la documentació suara esmentada. No es tracta, doncs, d'un estudi en forma de lèxic, sinó més aviat d'un estudi per camps semàntics. Cal tenir en compte, tanmateix, que les fonts de què disposem són força limitades, de manera que no sempre serà possible establir conclusions definitives respecte a la naturalesa de les peces estudiades.
Metodològicament, malgrat tot, convé establir una subclassificació interna, per tal d'aclarir els conceptes. Així, dins del primer grup, distingim entre vestidures i draps (parament d'altar i ornamentació de parets i terres); en el segon, entre
indumentària (peces superiors, peces inferiors i accessoris) i draps domèstics (parament de llit, parament de taula i ornamentació de parets i terres); mentre que, en el tercer grup, s'estableix una divisió bàsica entre teixits de procedència vegetal i teixits de procedència animal, que al seu torn conté diverses subdivisions que ajuden a afinar les definicions (tipus de seda, tipus de pells, etc.). Cadascun dels mots va acompanyat d'una gran nombre d'exemples comentats extrets de la documentació suara esmentada. No es tracta, doncs, d'un estudi en forma de lèxic, sinó més aviat d'un estudi per camps semàntics. Cal tenir en compte, tanmateix, que les fonts de què disposem són força limitades, de manera que no sempre serà possible establir conclusions definitives respecte a la naturalesa de les peces estudiades.
La sessió tindrà lloc a la sala de graus de la Facultat de Filologia de
la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), el dimarts dia 5 de juny de 2012, a les 16:30h.
.jpg)